PreBenj. "C" - J.12 - Dissabte 4/02

E.F. Sabadell "Pollets 1" 5 - Cercle Sabadellès 1856 4
Partit disputat a les instal.lacions municipals de La Bassa de Sant Oleguer de Sabadell el dissabte 4 de febrer a dos quarts d'una del migdia.
Els golejadors de la jornada han estat: Martí Mateo (2) i Bruno (2)
La crònica d'en Xavi Ramos:

Aquest partit l’hauríem d’haver guanyat. Tot i només ser els jugadors justos, el Cercle va fer un dels millors partits del que va de temporada i, salvant el tercer i fatídic quart, els nostres van dominar el joc i van crear més oportunitats. La cosa va anar així:

Vàrem començar el partit apretant de valent i jugant al seu camp. Malgrat que el marcador no es va moure, el Cercle va trenar diverses jugades i va generar suficients ocasions de gol com per haver obert el marcador en aquest primer quart. Per exemple, el Lluc va finalitzar una bona jugada del Jan, que el porter aconseguia desviar a córner. Als pocs minuts, el Martí roba en defensa i després de cavalcar tot el camp, xuta creuat i ras al segon pal. La pilota no entra de poc. La única jugada de mèrit de l’Escola de Sabadell la va malbaratar el Bruno, traient una mà a última hora que va desviar la pilota a còrner.

La segona part va ser més dividida. El Cercle va perdre gran part de la possessió i va tenir alguns problemes per treure la pilota de porteria en condicions. Aquest és un dels problemes que sovint ens fan patir. Tot i això, el mig del camp, amb el Guillem, el Jan i el Lluc no van perdre la posició, ajudant en defensa quan l’Escola apretava i llançant els atacs quan teníem algun espai. Cal destacar que durant aquestes dues parts, el Will, per banda esquerra, va neutralitzar magistralment el seu millor jugador, un número set capaç de regatejar varis adversaris i definir amb qualitat, com ens va demostrar al tercer quart. Les poques ocasions que ells creen, però, el Bruno les resol bé.

La tercera part va capgirar el partit. Els nostres jugadors van notar el cansament i no van acabar d’assimilar bé els canvis de posicions que l’entrenador va fer per repartir millor el cansament. El primer gol en contra va arribar a l’aprofitar un servei de porteria. En pocs minuts, va arribar el segon, després d’un contraatac del seu número set, jugador perillós com el que més, però que els nostres van aconseguir neutralitzar mentre van estar amb el cap clar i força a les cames. El tres a zero va resultar d’un xut creuat, que el Django, porter als dos últims quarts, res hi va poder fer. El quart gol en contra va sortir d’una falta a la frontal, que van xutar molt desviada amb la fortuna de caure als peus d’uns dels seus jugadors, que des de la petita, només va haver de rematar la pilota a la xarxa. Encaixar quatre gols en poc temps desanima a qualsevol i per això a mida que passaven els minuts i queien els gols, els nostres jugadors anaven abaixant el cap. Tot va canviar, però, abans d’acabar aquest últim quart quan el Martí va aprofitar un xut creuat del Bruno, per començar el que hauria d’haver estat una gran remuntada.

Només començar l’últim quart, els nostres jugadors ens van deixar clar que, lluny de llençar la tovallola, lluitarien per aquell partit que s’havia complicat tant, i traient forces d’on no n’hi havia, van jugar un últim quart per recordar. Van sortir apretant, dominant el joc i circulant la pilota en camp de l’adversari. Com va comentar un dels pares de l’equip rival, s’ensumava la remuntada. Van forçar tres còrners i van xutar varies vegades a porteria abans de marcar el segon gol, que amb aquell domini no podia tardar en arribar. A l’altre porteria, la nostra, el Django, donava tranquil·litat a l’equip i ben col·locat entre els tres pals, parava els xuts que arribaven de les jugades aïllades de l’adversari. El quatre a dos va ser un gol semi-olímplic del Martí. En una jugada aïllada i aprofitant una sacada de porteria, ens van fer el cinquè gol. Els nostres, però no es van desanimar i van seguir jugant i atacant. Com a conseqüència del setge a la porteria rival, el Cercle va gaudir de tres còrners, que malauradament van acabar en res. El seu porter va aturar tres grans xuts del Martí, el Jan i el Lluc. El tercer gol havia d’arribar i ho va fer de còrner, quan el Bruno va aprofitar una bona centrada. La pressió dels nostres seguia i fruit de la mateixa va arribar el quart, després d’una bona centrada de córner que el Bruno va recollir i va marcat de xut creuat. El temps no donava per més i el xiulet de l’àrbitre no va permetre el que hagués passat si el partit s’hagués allargat uns minuts més. Llàstima del resultat. Les bones notícies són que tenim un equip amb ganes, ànims i força, capaç de remuntar els marcadors més adversos.

Felicitats, nois.